El Club Dumas va ser escrit per Arturo Pérez-Reverte l'any 1993. És una novel·la curiosa que t'endinsa en el món de la bibliofília, un món que almenys jo no coneixia i que m'ha semblat força extrevagant. Sincerament m'interessa més el contingut dels llibres que no pas la seva edició (aquesta només m'interessa des del punt de vista històric). però tornant a la novel·la us en faig un petit resum per si us interessa llegirla.

Lucas Corso és una mena de mercenari que es dedica a fer d'intermediari en les vendes de llibres antics (més o menys). Un dia, el seu amic Flavio La Ponte li demana que verifiqui l'autenticitat d'un manuscrit de A. Dumas que li ha arribat a les mans. Aquest manuscrit pertanyia a Enrique Tallefier el qual fa pocs dies que ha aparegut penjat a la seva biblioteca. Liana, la seva vídua sembla molt interessada en recuperar el manuscrit.
Per altra banda, Varo Borja, un bibliòfil molt ric demana a Corso que investigui els tres exemplars existents d'un llibre anomenat "les nou portes del reialme de les ombres" que sembla que té la clau per invocar el diable. Així doncs, Corso viatjarà a Portugal i a França per investigar aquests dos encàrrecs perseguit per "Rochefort" i "Milady", sequaços de Richelieu i acompanyat per una noia misteriosa que adopta la identitat d'Irene Adler i un dels domicilis més famosos de Londres; Baker street 221b.

Personatges literaris que adopten identitats d'altres personatges literaris, llibres copiats per amor a l'art, editors cremats a la foguera que deixen enigmes per la posteritat, noies misterioses amb uns curiosos ulls verds, intrigues, misteris, traicions, amor i sobretot; llibres.

els personatges tenen molta gràcia. El protagonista és extremadament irònic, cosa que m'encanta. Igual que la suposada Irene Adler amb tots els seus misteris. M'agraden els personatges que no saps qui són.
us deixo amb un fragment que em va agradar tot i que no és gens significatiu dins l'argument de la novel·la.

- No me gustan los regalos- murmuró Corso, hosco-. Una vez unos tipos aceptaron cierto caballo de madera. Artesanía aquea, ponía en la etiqueta. Los muy cretinos.
-¿No hubo disidentes?
- Uno, con sus niños. Pero salieron varios bichos del mar, haciendo con ellos un estupendo grupo escultórico. Helenístico, creo recordar. Escuela de Rodas. En aquel tiempo los dioses eran demasiado parciales.

(ah, és que me l'he llegit en castellà i ho he copiat literalment, hehe)

Altres detalls:
Aquesta novel·la ha estat adaptada al cinema amb el títol de "Les nou portes". "The ninth gate" en anglès. La peli se salta bona part del llibre, concretament tot el que fa referència a Dumas i els tres mosqueters. Agafa purament la part més morbosa del llibre, la referent al diable, i fins i tot canvia els papers dels personatges.