bé després de tant i tant de temps el blog reviu una mica. I per reviure'l he decidit fer-ho amb un llibre èxit de vendes que segur que aixecarà una mica de polèmica i d'aquesta manera potser plouen comentaris.
Tots haureu vist aquest llibre a gairebé totes les llibreries del país. Es tracta del la primera part de la Triologia Millenium, "Els homes que no estimaven les dones".



Escrita per l'autor suec Stieg Larsson i publicada en català per l'editorial columna.
Elprimer que em va cridar l'atenció d'aquest llibre va ser el fet que l'autor es morís el mateix dia d'entregar l'últim volum de la triologia a l'editor. Em va fer pensa, vaig pensar que era molt trist que no pugués veure la seva obra publicada i nº 1 de les llistes d'èxit. Després de llegir el llibre encara me'n va fer més perquè pot ser un libre que t'agradi o no, però es veu que a darrera hi ha un gran treball d'investigació ja que descriu la gran majoria de situacions (des d'una operació mèdica a l'escriptura d'un article periodístic o al funcionament d'una empresa) amb molta precisió.
però parlem del llibre.
Els homes que no estimaven les dones s'ambienta a Suècia concretament a Estocolm si no ho recordo malament. El protagonista Mikael Blomkvist és un periodista acusat de difamació per una gran empresa del país. Desacreditat i amb la moral per terra decideix prendre's un any sabàtic i aprofitar per encarregar-se d'un cas ben especial. El cap del grup industrial Vanger li ha demanat que investigui qui li envia una flor emmarcada cada any pel seu aniversari i també la desaparició de la seva neboda Harriet amb l'excusa de fer unes memòries sobre la família. Al llarg de la seva investigació es creuarà amb la Lisbeth Salander una noia tota estranya i introvertida que li serà de molta ajuda al llarg de la novel·la.
No us explico res més perquè seria fer d'Spoiler i sé que no us agrada. Només una advertència, potser amb el resum que he fet no ho sembla, però és un llibre amb escenes extremadament violentes i fastigoses. Pot ferir la sensibilitat de certes persones. Jo no el llegiria si teniu menys de 16 anys.

Per mi, personalment, és un llibre d'aquells que et fan passar l'estona, però no és el millor llibre del món. Té, entre d'altres coses bones, que enganxa molt. Però també té trossos una mica repetitius i fins i tot avorrits. Més coses positives, està molt ben documentat i fa una denúncia social molt encertada. Jo li posaria un 8/10

Hi ha l'adaptació cinematogràfica amb el títol Millenium 1: Els homes que no estimaven les dones. No la he vista i per tant no us puc dir si l'adaptació és bona o no.

Apa doncs
feliç 2010

petons

Àstrid

Neeenes! que això és més avorrit que el llibre de Filo!! tantes vacances no són bones...
ara que ja he tornat de tot reapareixo pel blog i faig un article sobre un llibre que sense ser el millor del món es deixa llegir i fa passar les caluroses tardes d'agost.
El llibre en qüestió és "La bíblia valenciana" de Rafael Tasis.



El senyor Gustau de Catllar, un milionari arruïnat, apareix mort al seu pis de Barcelona. Tot sembla indicar que s'ha suïcidat, però Francesc Caldes (un periodista que treballa al diari de sota el pis del mort) no ho veu gens clar. Així doncs es disposa a ajudar el comissari Vilagut en la ressolució del cas. Tots dos s'embarquen en la investigació per trobar un assassí que no ha deixat ni la més mínima pista quan entra a les seves vides un llibre extremadament valuós; la bíblia valenciana. Tot plegat es barreja en una novel·la intrigant i plena de misteri. Ideal per passar les vacances!

apa us deixo amb el llibre i me'n vaig  de bolo!
petonets
 

 

TRAICIÓN
Scott Westerfeld
Editorial Montena, 448 páginas.
A partir de 15 años.

El mundo ha cambiado después de una terrible crisis, la Humanidad ya no es tal y como la conocemos actualmente.

Tally, protagonista de nuestra historia, sueña con cumplir los 16 años para poder someterse a la operación estética que le permitirá convertirse en un miembro de pleno derecho de su sociedad y vivir junto a sus amigos en la ciudad de Nueva Belleza. El último verano antes de cumplir los dieciséis Tally conoce a Shay cuya amistad cambiará el curso de su vida para siempre.

La desaparición de Shay en circunstancias sospechosas provocan la intervención de las autoridades quienes presionan a Tally para traicionar a su nueva amiga. Todo esto llevara a Tally a realizar un dificultoso viaje hasta unirse a la resistencia.

 

Creo que la idea del libro no esta mal pero la historia no esta llevada con la maestria con la que podria haberse hecho. Por otro lado creo que el personaje de Tally es un poco exagerado y demasiado “perfecto” en según que aspectos. Aun así es una buena historia para passar un rato entretenido y hay que reconocer que tiene partes mejores que otras.

Teniendo en cuenta que este articulo se ha realizado por encargo de La Voleuse de livres la nota final sera de 7/8.

 

Voleuse de Livres tienes el deber de comentar este artículo... JAJA... =)

LO QUE PERDIMOS (What was lost) de Catherine O'Flynn.

Lo que perdimose explica la història de Kate Meany, una nena d'uns deu anys que té una agència de detectius amb el seu osset de peluix, Mickey.
El llibre es divideix en quatre parts diferents. La primera, d'unes 100 pàgines explica la història de Kate. A continuació, la novel·la fa un salt en el temps d'uns vint anys i l'acció se situa en el 2003, amb personatges totalment diferents. Però t'acabes adonant que aquests personatges tenen alguna relació amb els de la primera part. També es va intuïnt que la Kate va desaparèixer. Però, què li va passar? Aquesta és una pregunta que es resol al final del llibre, que us l'haureu de llegir si ho voleu saber.

Crec que és un llibre molt maco i ben escrit. És una pena el final. L'autora sap mantenir el misteri de què li va passar a Kate molt bé, fins a les 10 últimes pàgines no tens cap idea de què li va passar. Però crec que ho resolt malament. M'esperava que li passés alguna cosa més emocionant.

Ale, a comentar! (Laura, ets una comentadora obligatòria ara ;)

Kristin Cashore


ja tardava massa!
aquí teniu el meu passatemps danès que em va salvar de hores i hores mirant sèries de tv acompanyada per una munió felina.

En el món de la Katsa existeixen els gracelings que són persones amb un do especial. Aquest do pot anar des de saber pelar patates fins a saber lluitar com tot un professional. Als gracelings se'ls reconeix perquè tenen un ull de cada color, entre això i el seu do fa que no estiguin gaire ben considerats pels seus conciutadans.
La Katsa és una graceling que té el do de matar. El seu oncle Randa, rei de la Terra del Mig, la utilitza per aconseguir els seus malvats propòsits. Ella n'està molt tipa i d'amagat organitza un consell per arreglar les injustícies que el seu oncle i els reis dels altres regnes (que estan tots molt bojos) fan als seus súbdits. Una de les missions del consell és rescatar el pare del rei de Liènid (l'únic que no està boig juntament amb el de Montmar). Durant la missió es troba amb en Po un príncep Liènid i nét del segrestat que resulta que també és graceling. Junts hauran de descobrir el motiu del segrest i acabar amb les coses extranyes que passen al seu món.

és un llibre que està prou bé, no és el millor que he legit mai, però és entretingut i fa passar l'estona. Té trossos molt previsibles i trossos molt imprevisibles cosa que està molt bé. sincerament us el recomano!