"Un armariet, un cofre i un diari" escrit per Maria Àngels Gardella i il·lustrat per Joan Antoni Poch (JAP) va ser editat el 1981 a Barcelona per l'editorial Galera.

és un llibre de contes suposadament infantils, tot i que com molt bé diu l'autora; de nens tots en tenim una mica. aquest va ser un dels meus llibres preferits i dels més rellegits de quan era petita, i ara que ja no sóc tan petita (perquè dir que sóc gran em sembla massa fort) segueix agradant-me igual.
la història comença quan una noia tot fent una excursió per anar a pintar li agafa sed i decideix acostar-se a un casalot que es veu des del turó on estava pintant. El casalot sembla deshabitat, però tot i això està net i endreçat. La noia té por, però la curiositat la venç i comença a investigar la casa fins que arriba a una habitació on tot és de color verd. Al cap d'una estona de fer el xafarder pel saló verd i de descobrir que tot els llibres estan en blanc (o en verd) s'obre una escletxa a la paret i tota l'habitació es torna de color rosa. En aquell moment apareix una sargantana, rosa també, a la que la noia bateja con a "Camalaquè". Tot parlant amb la sargantana, la noia descobreix un armariet que conté un cofre que conté un diari. El diari pertanyia a un home anomenat Llàtzer i explica els contes que ell explicava a la seva neboda Maria Eugènia i els que li explicava ella a ell.
Té un final molt sorprenent que no us explico per si algú se'l vol llegir.
els contes són molt entrenyables i originals. Sincerament us el recomano.
(no he pogut trobar cap foto de la portada).

Té 118 pàgines i jo li posaria una nota de 9 sobre 10.

Salut i bona lectura

Astrid*