Kristin Cashore


ja tardava massa!
aquí teniu el meu passatemps danès que em va salvar de hores i hores mirant sèries de tv acompanyada per una munió felina.

En el món de la Katsa existeixen els gracelings que són persones amb un do especial. Aquest do pot anar des de saber pelar patates fins a saber lluitar com tot un professional. Als gracelings se'ls reconeix perquè tenen un ull de cada color, entre això i el seu do fa que no estiguin gaire ben considerats pels seus conciutadans.
La Katsa és una graceling que té el do de matar. El seu oncle Randa, rei de la Terra del Mig, la utilitza per aconseguir els seus malvats propòsits. Ella n'està molt tipa i d'amagat organitza un consell per arreglar les injustícies que el seu oncle i els reis dels altres regnes (que estan tots molt bojos) fan als seus súbdits. Una de les missions del consell és rescatar el pare del rei de Liènid (l'únic que no està boig juntament amb el de Montmar). Durant la missió es troba amb en Po un príncep Liènid i nét del segrestat que resulta que també és graceling. Junts hauran de descobrir el motiu del segrest i acabar amb les coses extranyes que passen al seu món.

és un llibre que està prou bé, no és el millor que he legit mai, però és entretingut i fa passar l'estona. Té trossos molt previsibles i trossos molt imprevisibles cosa que està molt bé. sincerament us el recomano!

El Club Dumas va ser escrit per Arturo Pérez-Reverte l'any 1993. És una novel·la curiosa que t'endinsa en el món de la bibliofília, un món que almenys jo no coneixia i que m'ha semblat força extrevagant. Sincerament m'interessa més el contingut dels llibres que no pas la seva edició (aquesta només m'interessa des del punt de vista històric). però tornant a la novel·la us en faig un petit resum per si us interessa llegirla.

Lucas Corso és una mena de mercenari que es dedica a fer d'intermediari en les vendes de llibres antics (més o menys). Un dia, el seu amic Flavio La Ponte li demana que verifiqui l'autenticitat d'un manuscrit de A. Dumas que li ha arribat a les mans. Aquest manuscrit pertanyia a Enrique Tallefier el qual fa pocs dies que ha aparegut penjat a la seva biblioteca. Liana, la seva vídua sembla molt interessada en recuperar el manuscrit.
Per altra banda, Varo Borja, un bibliòfil molt ric demana a Corso que investigui els tres exemplars existents d'un llibre anomenat "les nou portes del reialme de les ombres" que sembla que té la clau per invocar el diable. Així doncs, Corso viatjarà a Portugal i a França per investigar aquests dos encàrrecs perseguit per "Rochefort" i "Milady", sequaços de Richelieu i acompanyat per una noia misteriosa que adopta la identitat d'Irene Adler i un dels domicilis més famosos de Londres; Baker street 221b.

Personatges literaris que adopten identitats d'altres personatges literaris, llibres copiats per amor a l'art, editors cremats a la foguera que deixen enigmes per la posteritat, noies misterioses amb uns curiosos ulls verds, intrigues, misteris, traicions, amor i sobretot; llibres.

els personatges tenen molta gràcia. El protagonista és extremadament irònic, cosa que m'encanta. Igual que la suposada Irene Adler amb tots els seus misteris. M'agraden els personatges que no saps qui són.
us deixo amb un fragment que em va agradar tot i que no és gens significatiu dins l'argument de la novel·la.

- No me gustan los regalos- murmuró Corso, hosco-. Una vez unos tipos aceptaron cierto caballo de madera. Artesanía aquea, ponía en la etiqueta. Los muy cretinos.
-¿No hubo disidentes?
- Uno, con sus niños. Pero salieron varios bichos del mar, haciendo con ellos un estupendo grupo escultórico. Helenístico, creo recordar. Escuela de Rodas. En aquel tiempo los dioses eran demasiado parciales.

(ah, és que me l'he llegit en castellà i ho he copiat literalment, hehe)

Altres detalls:
Aquesta novel·la ha estat adaptada al cinema amb el títol de "Les nou portes". "The ninth gate" en anglès. La peli se salta bona part del llibre, concretament tot el que fa referència a Dumas i els tres mosqueters. Agafa purament la part més morbosa del llibre, la referent al diable, i fins i tot canvia els papers dels personatges. 

NOCHES DE BAILE EN EL INFIERNO, de Stephanie Meyer ("El infierno en la tierra"), Meg Cabot ("La hija de la exterminadora"), Kim Harrison ("Madison Avery y los carontes"), Michele Jaffe ("Verdades") y Lauren Myracle ("El ramillete").  Traducido del inglès (americano) por Alexandre Casal Vázquez. Editorial Alfaguara. Fuenlabrada (Madrid), 2008.



Cinco historias todas con estos puntos en común: un baile (la mayoria de fin de año), chicas como protagonistas y magia o efectos sobrenaturales actuando. Ecritas por escritoras famosas y actuales que saben llevar bien la trama y el hilo conductor, son historias cortas y interesantes (entre 50 páginas para la mas corta y 100 para la más larga). Es una pena que, al ser tan cortas no permitan un final bien acabado, todos son completamente abiertos.

No me gustan muchos los resúmenes que aparecen en el libro así que si quereis saber de que van... ¡pedirme el libro! :D


La que me ha gustado más a sido Verdades, de Michele Jaffe. Hay momentos en que me partia tanto de risa ¡que se me caían las lágrimas!



Os lo recomiendo!

Mi nota es de 7'5/10 (no me gustan demasiado los finales abiertos)




La voleuse de livres

 


Haary Potter i el pres d'Azkaban publicat a l'editorial empuries (em sembla) és la tercera part de la saga i la que m'ha agradat més (no sé com m'ho faig però sempre m'encanten les terceres parts).

El món màgic està trasbalsat perquè Sirius Black, un perillós assassí, s'ha escapat de la presó d'Azkaban. Diuen que en Sirius havia estat la mà dreta d'en Voldemort i que va ser el causant de moltes morts. A més a més aconseguir escapar-se d'Azkaban no és fàcil ja que està vigilada pels Demèntors, uns éssers terribles que s'alimenten de l'alegria de la gent.
Tot i estar en estat d'alerta el curs a Hogwarts comença com cada any. Per variar amb un nou professor de Defensa contra les forces del mal; en Remus Llopin. En Harry descobreix que havia estat amic del seu pare i li agafa afecte de seguida (també hi influeix que és bon professor i que li salva la pell davan t de l'Snape un parell o tres de vegades). A part també hi ha un altre professor nou, en Hagrid que substituirà el professor de Criatures màgiques que s'ha jubilat.
Els tres protagonistes comencen un nou curs ple de professors estranys, criatures màgiques, dies amb més hores del compte (quina enveja que em fa l'Hermione), viatges a Hogsmade d'incògnit, un mapa molt original, secrets inconfessables i sobretot molta màgia i encanteris.

Em va encantar aquest llibre i no em feu dir perquè, simplement és genial. Els personatges nous que apareixen són fantàstics i els dolents estan molt ben trobats ^^ en serio la Rowling té una imaginació que no se l'acaba!
ara ve quan me'l criticareu als comentaris... T.T

a per cert la peli és molt dolenta, però molt eh! No segueix per res el llibre i si no l'has llegit no s'entén (i he fet la prova, el meu pare la va anar a veure i no va entendre res el pobre...) és que mira que no explicar la història d'en cuapelada, l'enllunat, en lladruc i en forcat és menjar-se mig llibre i impedir que el públic entengui l'altre mig! grrrr...


una cosa positiva: TENIM UNA AUTORA AMB MÉS D'UN LLIBRE!!!!

juas juas

apa
salut i bona lectura

Astrid*

"Quieto, humano, no sabes con quién te las vas a tener!"

Artemis Fowl traduit al castellà per Anna Alcaida publicat aquí l'any 2001. El títol original és el mateix només cal llegir-lo amb accent anglès (juas, juas). Existeix en català i en castellà, l'edició en català costa de trobar, però es pot aconseguir.
Aquest és el primer llibre d'una saga de 4 o 5, jo m'he quedat al 3 i sé que existeix el 4t i tinc moltes ganes de llegir-lo (si algú el té que me'l passi si us plau) i l'altre dia em van dir que també existia el 5è. De moment aquí teniu el primer.

l'Artemis és un noi irlandès de 12 anys i aquí s'acaba tot el que té de normal. És extremadament ric i extremadament intel·ligent. Una combinació, sens dubte, perillosa. Bé, doncs l'Artemis descobreix l'existència d'un món d'éssers fantàstics (fades, follets, gnoms, etc.) i intenta robar l'or que tenen emmagatzemat. Per fer-ho haurà de segrestar una integrant de les forces de l'ordre del "món subterrani" la capitana Holy. el que no sap l'Artemis és que els elfs no són com els pinten als contes de fades, sinó que són molt més guerrers i no estaran tan disposats a deixar-se vèncer com ell es pensa. Els elfs faran ús de la tecnologia més avançada i les estratègies més rebuscades per tal de salvar la Holy i deixar l'Artemis amb un pam de nas. o potser serà l'Artemis qui se sortirà amb la seva?  Si ho voleu saber, llegiu el llibre.


Personalment em va encantar. fa força que me'l vaig llegir i potser l'argument que he deixat aquí no és gaire exacte, si algú se l'ha llegit i em vol corregir que deixi un comentari si us plau. Moltes gràcies!

petons

Astrid*