Sentido y sensibilidad (SENSE AND SENSIBILITY) també coneguda com a juicio y sentimiento de JANE AUSTEN. Publicat el 1811 en anglès.

Sentido y sensibilidad, explica la història de dues germanes, Elinor i Marianne Dashwood, que viuen amb la seva mare i la seva germana petita, Margaret. Quan el seu pare mor, tot el que tenien passa a pertànyer a John Dashwood, el seu mig germà. John Dashwood està casat amb Fanny Dashwood, una dona rica (que mereixeria formar part de l'enquesta d'aquesta setmana) i manipuladora que aconsegueix que les germanes de John no se sentin a gust a casa seva i se'n busquin una de pròpia. És així com les Dashwood se'n van a viure a una caseta de camp, on coneixen a Edward Ferrars (el germà de Fanny), Willoughby i al Coronel Brandon.
Elinor comença una relació (per dir-ho d'alguna manera) amb Edward mentre Marianne es decanta per Willoughby. I no prou complicades que es posen les coses, que apareixen Anne i Lucy Steele, les cosines del propietari de la casa on s'estan les Dashwood. Mentides, hipocresia, sorprenents revel·lacions i un final inoblidable completen aquesta gran novel·la.

Sentido y sensibilidad és un retrat perfecte de la societat del segle XIX, plena de hipocresia i falsedat. Cal mencionar que el motiu del títol és la gran diferència de caràcter que tenen les dues germanes: Elinor es la sèria, la que utilitza la raó, el sentido mentre que Marianne és la emoció, la més inconscient, la sensibilidad.

En guardo molt bon record d'aquest llibre. És molt interessant, l'argument està molt ben construït, els personatges són bastant complexos (Myrna, t'agradaria!) i res és el que sembla. Personalment m'agradava molt en Willoughby ja que, apart del seu nom que el trobo molt maco, és un personatge sorprenent que mai us imaginaríeu qui és en realitat (i ja he parlat massa...)

Segons el darrere del llibre que vaig agafar de la biblioteca i si la memòria no em falla i google no s'equivoca, una de les frases més cèlebres d'aquest llibre és una que Marianne li diu a Elinor:

"Ninguna de las dos tiene nada que decir. Yo porque no oculto nada y tú porque no comunicas nada"

Es podria comparar amb Orgullo y prejuicio en l'època i potser una mica en la temàtica, però el que passa és molt diferent. Potser no és tant coneguda com aquest llibre, però és igual de bo.
També té una pel·lícula del mateix nom on hi surt en Hugh Grant, la Kate Winslet o un quasi irreconeixible Hugh Laurie. (Si algú la vol veure jo la tinc)

La meva nota seria de 9/10

- I'm gonna write this review in English because it doesn't make any sense to talk about it in another language if we read it for the English class.


GREAT EXPECTATIONS, written by Charles Dickens in 1861.

- ATTENTION! If you haven't read the book stop here! I'm gonna talk about the ending of the book!-

Pip is a young boy who lives with his sister, Mrs Joe and his brother-in-law, Joe, who is his only friend. One day, Pip gives food to a convict who has escaped from a Hulk, but he does it because he is afraid of him. The day after, the police catches this convict fighting with another. Two years later, Mr Plumbchook tells Pip he must go to Miss Havisham's, where he meets Estella and falls in love with her. Estella is always rude and cold-hearted. Pip keeps going to visit Miss Havisham. Lots of years later, when he's no longer going to visit her and has become a blacksmith, he receives the strange but welcome visit of Mr Jaggers, a lawyer who tells him he has great expectations: an unknown benefactor (Pip is sure that it's Miss Havisham) is paying so that Pip can become a gentelman. Pip moves to London and forgets everybody from his past life - except Estella and Miss Havisham, of course!-

I liked this book a lot, even though I think it was too short. I mean, you can't discover who Estella's parents are for the reasons they give. I'm sure in the real book it was better explained.
I have to admit, that I ended up hating Pip. What does he think he does? I mean, he's such an hypocrital kid. If you get money from Miss Havisham, then great. If you get money from an ex-convict you don't want it anymore and hate him? Oh Come on!
And it's stupid from him to forget Joe and Biddy. He couldn't help saying I must visit Joe more often. One thing is say, the other is do, Pip old Chap!
Also, I think that it would be better if we knew more about Estella's history. I mean, it's almost said nothing! It's just known that she is so cold-hearted and rude because of Miss Havisham, but how does she become softer?
And also,I didn't like the ending of the book. Pip doesn't deserve to get everything he wanted. Now he is a gentelman and ends up with Estella? Come on! I prefer the true ending...Don't you?
And to end my critic, I must say that I actually enjoyed Miss Havisham - with her fun excentricities- and Herbert - the only sensible person in the whole book-

Even though for my review it doesn't seem so, I'm actually glad I had to read this book, and as I wanted to do before, I'll read a Tale of two cities (but full version!) let's see if it's as entertaining as this one!-

My mark would be a 9/10 (but thinking about a full version with everything better explained)

FALLING LEAVES d'Adeline Yen Mah.
Aquesta novel·la no només és la biografia d'Adeline Yen Mah, també és la història de la seva família, del seu poble que es va haver d'enfrontar amb els conflictes de l'època.
Adeline és la cinquena filla de Joseph Yen i la seva esposa, la qual mor després de donar a llum. Joseph és un important home de negocis de Shanghai, fill de Ye Ye, un home que ha hagut de treballar molt per poder arribar a tenir èxit. Després de la mort de la seva esposa, Joseph es casa amb Jeanne, una dona molt més jove que ell a la que anomenen "Niang". Al cap d'uns anys té dos fills, Susan i Frankin, els quals són extremadament "mimats" mentre quasi bé maltracta els seus fillastres, i especialment, Adeline.  Durant la seva infantesa, Adeline viu el rebuig de la seva família, veu com ningú la vol i sense ella tenir-hi cap culpa. Durant tota la seva vida, Adeline busca l'aprovació de la seva família fins a arribar a un sorprenent desenllaç.

Em vaig haver de llegir aquest llibre per la classe d'anglès, i la veritat, quan em va tocar no em va fer gaire gràcia, però una vegada vaig començar-lo, no vaig poder parar. "Falling leaves" és una història verdadera i molt bonica de superació personal i de no rendir-se mai, de mai perdre l'esperança. T'ensenya com Adeline mai es rendeix, i tot i que en tota la seva vida quasi bé mai ha rebut cap mostra d'afecte per part dels seus pares, sempre segueix endavant, sense importar-li les coses horribles que li passaven. Hi ha capítols verdaderament tristos (vaig plorar) i molt emotius.

Nota sobre 10: 8.5
Si a algú li interessa el resum del llibre en anglès, deixeu-ho als comentaris i el penjaré.

Títol: El nom de la Rosa

·       Autor: Umberto Eco

·       Editorial: "llibres a mà" edicions Destino i Esdicions 62

·       Any i ciutat d’edició: Barcelona 1985

·       Títol original: Il nome de la Rosa

·       Llengua original: Italià

·       Idioma i autor de la traducció: Josep Daurella autor de la traducció Catalana, però està traduït a molts idiomes més.

·       Argument: Fra Guillem de Baskerville i el seu ajudant Adso de Melk van a un monestir de la Itàlia septentrional a investigar la curiosa mort d'un monjo. Allà es troben implicats en una sèrie de crims entrellaçats que els portarà a descobrir els secrets més foscos del monestir. Això és més o menys l'argument molt resumit del llibre i el tema principal, el que passa és que mentres dura la investigació tracta molts altres temes amb una gran destresa i erudició, per això és interessant aquest llibre.

·       Opinió: personalment em va agradar molt. Reprodueix molt bé la manera de pensar i de fer de l'època. cosa que al principi sorprèn i que es pot arribar a fer pesada si et llegeixes el llibre des d'un punt de vista de la societat actual. Aviso que és un llibre amb molta descripció i amb llenguatge molt tècnic sobre l'època. a més a més de vegades deixen anar un parell de frases en llatí, però es pot llegir perfectament sense saber-ne (jo ho vaig fer).

·       Altres: Hi ha una adaptació cinematogràfica amb el mateix nom, a opinió meva força dolenta perquè sinó t'has llegit el llibre no s'entén gaire bé.

 

apa doncs llegiu-lo perquè és d'aquells llibres que s'han de llegir. ;)




salut i lectura


Astrid*

LOS PILARES DE LA TIERRA, de Ken FOLLET.
Escrit el 1989 en anglès. Títol original: " The pillars of the Earth" Traducció al castellà de Rosalía Vazquéz i publicat per Plaza Janés. Té unes 1300 pàgines i és un best-seller mundial.

És una novel·la històrica, ambientada al voltant del segle XII-XIII, que explica la història de Tom Builder, que al principi de la història està casat amb Agnes, que està embarassada i tenen dos fills, Alfred i Martha. Per culpa de William Hamleigh es queda sense feina i es veu obligat a vagar pels boscos amb la seva família buscant feina. Allà coneix a Ellen i al seu fill Jack, qui acaba convertint-se en el protagonista de la història. Més endavant, Jack s'enamora d'Aliena, filla d'un noble i l'esposa desitjada per William. A més, destaca el prior Philip, qui denuncia la corrupció de l'Església i qui decideix construir una catedral a Kingsbridge, tot i les objeccions de Waleran, un eclesiàstic.

Tot i que el principi el vaig trobar bastant avorrit (100 pàgines voltant pel bosc sense passar quasi bé res és més del que puc suportar), crec que és un bon llibre, però que no es mereix tota la fama que té: està sobrevalorat. No obstant això, l'argument està molt ben elaborat i em va agradar molt que l'autor et fes seguir més d'una història a la vegada. A més, els capítols són massa llargs i les descripcions una mica massa extenses (10 pàgines per una església!).
Els personatges estan ben construits, amb alguns canvis sorprenents. Especialment em va agradar en Philip i en Jack, tot i que Waleran també em queia bé

Crec que és recomanable llegir-lo a partir de 13-14 anys, ja que a part de ser molt llarg, conté escenes violentes i poc recomanables per a nens petits.

Nota sobre deu: 7