bé després de tant i tant de temps el blog reviu una mica. I per reviure'l he decidit fer-ho amb un llibre èxit de vendes que segur que aixecarà una mica de polèmica i d'aquesta manera potser plouen comentaris.
Tots haureu vist aquest llibre a gairebé totes les llibreries del país. Es tracta del la primera part de la Triologia Millenium, "Els homes que no estimaven les dones".



Escrita per l'autor suec Stieg Larsson i publicada en català per l'editorial columna.
Elprimer que em va cridar l'atenció d'aquest llibre va ser el fet que l'autor es morís el mateix dia d'entregar l'últim volum de la triologia a l'editor. Em va fer pensa, vaig pensar que era molt trist que no pugués veure la seva obra publicada i nº 1 de les llistes d'èxit. Després de llegir el llibre encara me'n va fer més perquè pot ser un libre que t'agradi o no, però es veu que a darrera hi ha un gran treball d'investigació ja que descriu la gran majoria de situacions (des d'una operació mèdica a l'escriptura d'un article periodístic o al funcionament d'una empresa) amb molta precisió.
però parlem del llibre.
Els homes que no estimaven les dones s'ambienta a Suècia concretament a Estocolm si no ho recordo malament. El protagonista Mikael Blomkvist és un periodista acusat de difamació per una gran empresa del país. Desacreditat i amb la moral per terra decideix prendre's un any sabàtic i aprofitar per encarregar-se d'un cas ben especial. El cap del grup industrial Vanger li ha demanat que investigui qui li envia una flor emmarcada cada any pel seu aniversari i també la desaparició de la seva neboda Harriet amb l'excusa de fer unes memòries sobre la família. Al llarg de la seva investigació es creuarà amb la Lisbeth Salander una noia tota estranya i introvertida que li serà de molta ajuda al llarg de la novel·la.
No us explico res més perquè seria fer d'Spoiler i sé que no us agrada. Només una advertència, potser amb el resum que he fet no ho sembla, però és un llibre amb escenes extremadament violentes i fastigoses. Pot ferir la sensibilitat de certes persones. Jo no el llegiria si teniu menys de 16 anys.

Per mi, personalment, és un llibre d'aquells que et fan passar l'estona, però no és el millor llibre del món. Té, entre d'altres coses bones, que enganxa molt. Però també té trossos una mica repetitius i fins i tot avorrits. Més coses positives, està molt ben documentat i fa una denúncia social molt encertada. Jo li posaria un 8/10

Hi ha l'adaptació cinematogràfica amb el títol Millenium 1: Els homes que no estimaven les dones. No la he vista i per tant no us puc dir si l'adaptació és bona o no.

Apa doncs
feliç 2010

petons

Àstrid

Neeenes! que això és més avorrit que el llibre de Filo!! tantes vacances no són bones...
ara que ja he tornat de tot reapareixo pel blog i faig un article sobre un llibre que sense ser el millor del món es deixa llegir i fa passar les caluroses tardes d'agost.
El llibre en qüestió és "La bíblia valenciana" de Rafael Tasis.



El senyor Gustau de Catllar, un milionari arruïnat, apareix mort al seu pis de Barcelona. Tot sembla indicar que s'ha suïcidat, però Francesc Caldes (un periodista que treballa al diari de sota el pis del mort) no ho veu gens clar. Així doncs es disposa a ajudar el comissari Vilagut en la ressolució del cas. Tots dos s'embarquen en la investigació per trobar un assassí que no ha deixat ni la més mínima pista quan entra a les seves vides un llibre extremadament valuós; la bíblia valenciana. Tot plegat es barreja en una novel·la intrigant i plena de misteri. Ideal per passar les vacances!

apa us deixo amb el llibre i me'n vaig  de bolo!
petonets
 

LO QUE PERDIMOS (What was lost) de Catherine O'Flynn.

Lo que perdimose explica la història de Kate Meany, una nena d'uns deu anys que té una agència de detectius amb el seu osset de peluix, Mickey.
El llibre es divideix en quatre parts diferents. La primera, d'unes 100 pàgines explica la història de Kate. A continuació, la novel·la fa un salt en el temps d'uns vint anys i l'acció se situa en el 2003, amb personatges totalment diferents. Però t'acabes adonant que aquests personatges tenen alguna relació amb els de la primera part. També es va intuïnt que la Kate va desaparèixer. Però, què li va passar? Aquesta és una pregunta que es resol al final del llibre, que us l'haureu de llegir si ho voleu saber.

Crec que és un llibre molt maco i ben escrit. És una pena el final. L'autora sap mantenir el misteri de què li va passar a Kate molt bé, fins a les 10 últimes pàgines no tens cap idea de què li va passar. Però crec que ho resolt malament. M'esperava que li passés alguna cosa més emocionant.

Ale, a comentar! (Laura, ets una comentadora obligatòria ara ;)

El Club Dumas va ser escrit per Arturo Pérez-Reverte l'any 1993. És una novel·la curiosa que t'endinsa en el món de la bibliofília, un món que almenys jo no coneixia i que m'ha semblat força extrevagant. Sincerament m'interessa més el contingut dels llibres que no pas la seva edició (aquesta només m'interessa des del punt de vista històric). però tornant a la novel·la us en faig un petit resum per si us interessa llegirla.

Lucas Corso és una mena de mercenari que es dedica a fer d'intermediari en les vendes de llibres antics (més o menys). Un dia, el seu amic Flavio La Ponte li demana que verifiqui l'autenticitat d'un manuscrit de A. Dumas que li ha arribat a les mans. Aquest manuscrit pertanyia a Enrique Tallefier el qual fa pocs dies que ha aparegut penjat a la seva biblioteca. Liana, la seva vídua sembla molt interessada en recuperar el manuscrit.
Per altra banda, Varo Borja, un bibliòfil molt ric demana a Corso que investigui els tres exemplars existents d'un llibre anomenat "les nou portes del reialme de les ombres" que sembla que té la clau per invocar el diable. Així doncs, Corso viatjarà a Portugal i a França per investigar aquests dos encàrrecs perseguit per "Rochefort" i "Milady", sequaços de Richelieu i acompanyat per una noia misteriosa que adopta la identitat d'Irene Adler i un dels domicilis més famosos de Londres; Baker street 221b.

Personatges literaris que adopten identitats d'altres personatges literaris, llibres copiats per amor a l'art, editors cremats a la foguera que deixen enigmes per la posteritat, noies misterioses amb uns curiosos ulls verds, intrigues, misteris, traicions, amor i sobretot; llibres.

els personatges tenen molta gràcia. El protagonista és extremadament irònic, cosa que m'encanta. Igual que la suposada Irene Adler amb tots els seus misteris. M'agraden els personatges que no saps qui són.
us deixo amb un fragment que em va agradar tot i que no és gens significatiu dins l'argument de la novel·la.

- No me gustan los regalos- murmuró Corso, hosco-. Una vez unos tipos aceptaron cierto caballo de madera. Artesanía aquea, ponía en la etiqueta. Los muy cretinos.
-¿No hubo disidentes?
- Uno, con sus niños. Pero salieron varios bichos del mar, haciendo con ellos un estupendo grupo escultórico. Helenístico, creo recordar. Escuela de Rodas. En aquel tiempo los dioses eran demasiado parciales.

(ah, és que me l'he llegit en castellà i ho he copiat literalment, hehe)

Altres detalls:
Aquesta novel·la ha estat adaptada al cinema amb el títol de "Les nou portes". "The ninth gate" en anglès. La peli se salta bona part del llibre, concretament tot el que fa referència a Dumas i els tres mosqueters. Agafa purament la part més morbosa del llibre, la referent al diable, i fins i tot canvia els papers dels personatges. 

¿Dónde estás Ahmed?, de Manuel Valls, Editorial Grupo Anaya S.A. y Círculo de Lectores. Año 2002, Navarra (España). Existen otras editoriales que imprimieron ese libro, creo.

Lo siento, las portadas que encontré eran de muy mala calidad y preferí no ponerlas.

Claudia descubre un dia que toda su clase es más o menos racista cuando llega un nuevo chico magrebí a su clase. Tres chicos empiezan a molestar a Ahmed y Claudia lo defiende y se hacen amigos (porqué detrás de su imagen de la guapa del instituto, Claudia es una persona sensible). A parttir de aquí empieza esta historia de amor y amistad entre dos personas que viven en mundos muy diferentes. Aunque toda la clase (y el padre de Claudia) estén en contra de esta amistad, ellos continuaran. Pero todo se complica aún más cuando Ahmed es acusado de haber inciendiado el instituto y desparece...


Es una bella historia, escrita en primera persona con un estilo sencillo.  Yo diria que no es nada del otro mundo pero que para pasar un rato está muy bién y es bonita. Aunque no me gustó mucho el final, es demasiado abierto para mi gusto. ¡Hay algunos momentos donde te darian ganas de pegar a algunos personajes por los comentarios racistas que dicen! ¡Y al profesor también, a veces...!

Es una historia interesante que creo, estaria bien que nos hiciesen leer al instituto...


A partir de los 13 o 14 años ya se podría leer.



Mi nota es de 7/10






La voleuse de livres