Sindicación31 En 2009
Sentido y Sensibilidad
Sentido y sensibilidad (SENSE AND SENSIBILITY) també coneguda com a juicio y sentimiento de JANE AUSTEN. Publicat el 1811 en anglès.
Sentido y sensibilidad, explica la història de dues germanes, Elinor i Marianne Dashwood, que viuen amb la seva mare i la seva germana petita, Margaret. Quan el seu pare mor, tot el que tenien passa a pertànyer a John Dashwood, el seu mig germà. John Dashwood està casat amb Fanny Dashwood, una dona rica (que mereixeria formar part de l'enquesta d'aquesta setmana) i manipuladora que aconsegueix que les germanes de John no se sentin a gust a casa seva i se'n busquin una de pròpia. És així com les Dashwood se'n van a viure a una caseta de camp, on coneixen a Edward Ferrars (el germà de Fanny), Willoughby i al Coronel Brandon.
Elinor comença una relació (per dir-ho d'alguna manera) amb Edward mentre Marianne es decanta per Willoughby. I no prou complicades que es posen les coses, que apareixen Anne i Lucy Steele, les cosines del propietari de la casa on s'estan les Dashwood. Mentides, hipocresia, sorprenents revel·lacions i un final inoblidable completen aquesta gran novel·la.
Sentido y sensibilidad és un retrat perfecte de la societat del segle XIX, plena de hipocresia i falsedat. Cal mencionar que el motiu del títol és la gran diferència de caràcter que tenen les dues germanes: Elinor es la sèria, la que utilitza la raó, el sentido mentre que Marianne és la emoció, la més inconscient, la sensibilidad.
En guardo molt bon record d'aquest llibre. És molt interessant, l'argument està molt ben construït, els personatges són bastant complexos (Myrna, t'agradaria!) i res és el que sembla. Personalment m'agradava molt en Willoughby ja que, apart del seu nom que el trobo molt maco, és un personatge sorprenent que mai us imaginaríeu qui és en realitat (i ja he parlat massa...)
Segons el darrere del llibre que vaig agafar de la biblioteca i si la memòria no em falla i google no s'equivoca, una de les frases més cèlebres d'aquest llibre és una que Marianne li diu a Elinor:
"Ninguna de las dos tiene nada que decir. Yo porque no oculto nada y tú porque no comunicas nada"
Es podria comparar amb Orgullo y prejuicio en l'època i potser una mica en la temàtica, però el que passa és molt diferent. Potser no és tant coneguda com aquest llibre, però és igual de bo.
També té una pel·lícula del mateix nom on hi surt en Hugh Grant, la Kate Winslet o un quasi irreconeixible Hugh Laurie. (Si algú la vol veure jo la tinc)
La meva nota seria de 9/10
